Aquest any a Igualada
l’alcalde ens ha obsequiat
Posant una banderola
al balcó del seu terrat.
I això és símbol que corona
la casa de la ciutat
És una bandera estranya
que ningú l’ha demanat.
A mi no m’enganyen
aquest símbol forà,
Això no és Espanya,
que s´ho faci mirar.
Ara diuen que a Igualada
n’han sortit uns de rebels
que reclamen els tions
en lloc dels Pare Noëls.
Sort que encara a casa nostra
conservem els pastorets
per no oblidar la història
dels primers catalanets.
Es que les tradicions
bé s’han de preservar
Cap a la caldera
l’amic americà.
Com cada any per Sant Esteve
anem cap els pastorets
Amb els nens i els seus avis
per estar tots ben distrets.
Riurem amb el Jeremies
patirem pel Rovelló,
I voldrem ser al pessebre
com ho fan els bons pastors.
Entre tots plegats
parlem de tradicions,
Reviurem la història
ben tips de canelons.
Nosaltres som responsables
dels vestits i dels pinzells,
pintures, vestits i brotxes,
barbes, banyes i mantells.
L’Anna pinta les ganyotes
i la Montse els pastorets
I la Rita amb purpurina
pinta els àngels del Betlem.
I així cada tarda
que fem els pastorets
per dinar no ens toquen
ni postres ni cafès.