Us dic "titis" que jo passo
i m'enrotllo com si res,
si tinc un tanc de cervesa
i molta pasta a més a més.
M'al·lucina l'horterada
de la disco-music pop,
i per perdre'm a Igualada,
haig d'anar a fer moto-cross.
Però a mi, els Pastorets
m'enrotllen a desdir,
molt més si els presenta
l'Esbart Igualadí.
Diuen que la cavalcada,
sortirà per Teve-tres,
de l'Orient fins a Igualada
i no pas amb tren exprés.
La ciutat ha anat de bòlit,
per tal esdeveniment,
ja que és un fet insòlit
que ens contempli tanta gent.
Fins i tot, al Neptú,
ens han ajardinat,
deixant-lo més "xulo",
més net i més mudat.
Aquest grup vull presentar-vos
de l'Esbart Igualadí
i a l'ensems felicitar-vos
perquè l'any nou ja és aquí.
Hi ha el Josep, Ricard i el Pere,
el Ramon i el Valentí
Francesc, Jaume i el Parera,
el Joan també el Martí.
Carina, Maribel,
Glòria, Adoració,
Rita, Montserrat,
i Pilar Tarragó.
A Igualada, entre d'altre,
hi ha una gran massa coral
que per nom es diu La Llàntia
i brilla d'allò més alt.
Amb esforços i alegries
molt treball i més afany,
ara no fa gaires dies
que compliren cent deu anys.
Per això jo demano
al públic assistent,
per aquests bons cantaires,
un fort aplaudiment.
Els dimonis porten banyes
i els pastors porten sarró,
jo porto per tots vosaltres
una felicitació...
Que passeu molt bones festes
i no us manquin els torrons,
i que us toqui una travessa
de dos o tres-cents milions...
Com que ara és Nadal
rancors no guardarem
i també als d'hisenda
avui felicitarem.
Hi ha retratistes models
i pintors originals,
que donen a la seva obra
un humor tradicional.
La Festa Major passada
va quedar representat,
bona part del consistori,
amb ninots molt ben plantats.
La broma en la festa,
és bo que hi fos present,
doncs la gent s'ho passa
de forma excel·lent.
L'Antoni Dalmau Ribalta,
vol entrar a l'Ajuntament,
i no és pas que no li agradi
de ser el nostre President.
Miserachs no es queda a casa
diu: doncs si jo hi tornaré,
que a la trona de l'alcalde,
trobo que s'hi està molt bé.
Els uns sí, d'altres no,
mai no es posen d'acord,
i el poble, que paga,
que ho digui amb el seu vot.
Amics meus ¡ i quina Banda !
a Igualada ara tenim,
amb músics de molta "marxa"
des del gran fins el més xic.
Tenen traça i moltes ganes,
això sempre és d'admirar
i de cor els hi demano
que no es cansin de tocar.
Si per tant va sonant
tot marxarà molt bé
la nostra Igualada
els dedicarà un carrer.
Aquest any a Igualada
la gent s'hi ha gastat
més diners amb loteria
que la resta de l'Estat.
Si la sort us acompanya
amb algú present aquí,
aneu amb compte a partir d'ara
tindreu més parents i amics.
Si vols escoltar el
consell d'un bon amic,
no obris la boca
ningú sabrà que ets ric.