Fa molt temps que a Igualada
nostre Esbart fa Els Pastorets
per a tota la mainada
xics i grans i fins vellets.
Que l'amor en aquest dia
tingui regust d'infinit,
i la llum de l'Establia
embolcalli vostre pit.
Això vol la colla
d'humils comediants
que us portem la joia
d'aquests vint-i-cinc anys.
Fa molts anys que aquí a Igualada
ens queixem del nostre riu
puix va brut com una guilla
sobretot cap a l'estiu.
Això sí, té un avantatge
que no trobareu enlloc
i és que et pots posar moreno
amb només banyar-t'hi un cop.
Si ho sap el turisme
s'acaben els fatics.
Uns banys a l'Anoia
podrien fer-nos rics.
Diu que els inspectors d'Hisenda
l'any vinent seran aquí,
de Madrid ens els envien,
perquè no ens deixin dormir.
Al local de Ca l'Ortinez,
gairebé al mig del passeig,
com que són gent de molts "quartos",
s'hi han muntat un bon piset.
Els pobre botiguers,
ja estant ben arreglats,
els "chicos" del Boyer,
els deixaran plomats.
Es el nostre Barcelona
el millor equip del món,
va fer fora en Maradona,
i s'ha acabat el "follón".
Des que va marxar en "Pelusa"
Schuster juga més tranquil
i Juanito ja no juga
en l'equip del "Real Madrid"
Josep Lluís vigila,
que el Madrid és aprop,
i els "àrbits" encara
li fan molts de favors.
L'altre dia, per la rambla
em va sortir un malfactor
que em va dir apuntant-me l'arma:
Apa noi, porta el sarró !
Esverat tal com jo estava
li vaig haver de donar,
però un policia el va veure
i el va poder agafar.
Però ell no s'espanta,
demà hi podrà tornar,
perquè aquest l'agafa
i un altre el deixa anar.
Ara s'ha posat de moda
això dels trasplantaments
i es trasplanten cor i fetges
i ronyons en pocs moments.
Amb aquest invent dels savis
la salut puja un graó
prescindint de si el recanvi...
al malalt costa un ronyó.
Si això dels recanvis
a tot el cos s'estén
hi haurà l'esperança
de viure eternament.
Un gran parc de Catalunya
diu que està per estrenar
tot i que té set arcades
com set pecats capitals.
Tindrà grans jardins i boscos
on hi cantin els ocells
i serveix i fins un fòrum,
tan pels xics com pels més vells.
Podran admirar-lo
si arriben els moixons,
d'ací a quinze o setze,
o més generacions.
Per les festes Nadalenques
espectacle molt bo i fi,
el que fan aquí Igualada
l'Ateneu Igualadí.
Pastorets de Folch i Torres
molt ben fets i acurats,
la mainada com "disfruta"
per el ben interpretats.
Aquest espectacle
no ha mai de morir,
per això felicito
a l'Esbart Igualadí.
A l'infern hi ha una caldera
que rep un tracte especial
la dels inspectors d'Hisenda
que ens deixaran sense un ral.
Ens varen posar una multa
tan grossa i descomunal
que per poc perdem la feina
i ens quedem sense treball.
Com que això és un pecat
a l'infern aniran
que en Pere Botero
ja els deu estar esperant.
Enguany fa, i ho dic amb joia,
vint-i-cinc anys comptadets
que l'Esbart posa en escena
els simpàtics Pastorets.
Aquesta perseverança
i la fita d'aquest any
es mereix ser celebrada
amb un brindis amb xampany.
Per tant jo demano
per tota aquesta gent
un ferm crit de visca!
i un fort aplaudiment.
Si per cas tens molta gana
i un bon tall et vols menjar
també t'has de menjar els ossos,
diu l'adagi català.
I per si no t'ho vols creure
veuràs que això és ben segur,
ens hem d'empassar la OTAN,
per entrar al mercat comú.
I al poble ens diuen
que hi diguem el parer,
però és cosa sabuda
que no serveix per res.
A Igualada diu la Banca
els ha anat d'allò més bé,
són més de quaranta portes
les obertes al carrer.
Regalaven bicicletes
motos i fins camions,
si els portaves les llibretes,
que hi tinguessin bons milions.
Com que ara això es trenca
i ja no els va tant bé,
jo els recomano
regalar un bon "braguer".